La pandèmia ha multiplicat les violències que pateixen les dones a tot el món. Abans de l’arribada del virus, una de cada tres dones patia violència física o sexual. Des de 2020, les cridades a línies d’atenció en casos de violència en les llars s’han multiplicat a tot el món. Les dones en situació de pobresa, les dones i xiquetes migrants, les que estan en situació legal irregular o són racialitzades pateixen de manera directa i multiplicada múltiples violències; moltes d’aquestes dones ni tan sols s’atreveixen a denunciar per por de no ser cregudes o fins i tot a ser detingudes. En alguns països, els recursos que es destinaven a brindar suport a dones víctimes de violència s’han desviat a pal·liar els efectes de la pandèmia. En molts llocs, la persecució a dones activistes i defensores de drets humans s’està convertint en norma.
Aquest 25 de novembre de 2021, la Coordinadora d’Organitzacions per al Desenvolupament exigeix la fi de les violències contra les dones i contra les xiquetes i adolescents. Emmarcades en la campanya de les Nacions Unides “Uneix-te per a posar fi a la violència contra les dones”, ampliem el nostre enfocament a una perspectiva feminista que integra tot tipus d’agressions.
Violències invisibles
Més enllà de les violències més visibles i extremes, com la violència sexual o els feminicidis, existeixen moltes altres que normalment passen desapercebudes. Aquesta realitat es produeix per la normalització que el sistema en el qual vivim fa d’aquestes violències: un sistema patriarcal, masclista i racista. És urgent erradicar els pilars que sustenten aqueix engranatge, els elements estructurals que justifiquen les agressions, discriminacions, desigualtats i obstacles que pateixen les dones, les xiquetes i altres col·lectius invisibilitzats o considerats fora de la norma general. Una tasca en la qual els governs tenen una responsabilitat ineludible.
En tot el planeta, milions de dones, de persones, clamen per un món en el qual prevalga la igualtat de gènere. La Coordinadora d’Organitzacions per al Desenvolupament se suma a totes elles i exigeix que es prenguen de manera immediata les mesures necessàries per a aconseguir-lo.
La responsabilitat dels governs
Com a organitzacions de cooperació i de solidaritat internacional, demandem que l’enfocament feminista xope el conjunt de les polítiques públiques. Una qüestió que ha de garantir-se des de l’enfocament de coherència entre unes polítiques i altres; és a dir, tota acció del Govern –econòmica, educativa, migratòria, mediambiental, de salut, dependència, etc. – ha d’incloure aqueixa àmplia mirada feminista.
Complir amb aquesta tasca suposa, en realitat, complir els compromisos assumits. El mes de juny passat, el Fòrum generació igualtat va aprovar un Pla d’acceleració mundial per la igualtat de gènere. 250 caps i caps d’Estat i de govern (entre ells, Espanya), activistes, organitzacions internacionals, fundacions i empreses es van comprometre a realitzar accions concretes a favor de la igualtat de gènere. Els seus compromisos s’agrupen en sis eixos anomenats “Coalicions d’acció”. Cadascuna d’elles se centra en un tema prioritari per a garantir els drets de les dones i la igualtat de gènere a tot el món; en totes ells, es lluita contra les violències estructurals patides per les dones. Espanya va assumir el lideratge de la número dos, dedicada a la justícia i els drets econòmics. A més del seu lideratge en aquesta línia, recordem al Govern el compliment dels 26 compromisos que va adquirir en el marc d’aquest Fòrum.
Múltiples violències, enormes conseqüències
La violència estructural que pateixen dones i xiquetes es manifesta en la desigualtat d’oportunitats, la discriminació sexual, capacitista, ètnica i racial en tots els àmbits de la vida. Això inclou les condicions laborals: informalitat, precarització, desocupació massiva, diferència salarial. Inclou també la violència cultural que s’exerceix des de les religions, l’art o el llenguatge; la violència psicològica, les amenaces. L’impacte del canvi climàtic és més agut en la vida de les dones (lligades a la terra i a les cures col·lectives). També es produeix una exclusió en els espais de presa de decisions, en les polítiques públiques, en l’escassa participació li les dones en els processos de negociació i construcció de pau. S’invisibilitza les contribucions femenines a les cures i al sosteniment de la vida; les jornades eternes de treball i la falta de temps propi. Sense oblidar la violència sexual, la ciberviolència, el tràfic de persones o els embarassos i matrimonis primerencs i forçosos.
En tot el planeta, milions de dones, de persones, clamen per un món en el qual prevalga la igualtat de gènere. La Coordinadora d’Organitzacions per al Desenvolupament se suma a totes elles i exigeix que es prenguen de manera immediata les mesures necessàries per a aconseguir-lo. Sembrar igualtat hui suposa collir una generació lliure de violències demà. Cridem a les mobilitzacions que en el territori espanyol i en tot el planeta clamen per un món lliure de violències masclistes. Les dones i les xiquetes no poden esperar més; el moment és ara.
Algunes dades
– Cada dia, 137 dones són assassinades per membres de la seua pròpia família.
– Quinze milions de xiquetes adolescents de 15 a 19 anys han experimentat relacions sexuals forçades a tot el món.
– Almenys 200 milions de dones i xiquetes de 15 a 49 anys han sigut sotmeses a la mutilació genital femenina.
– A la Unió Europea, una de cada deu dones denuncia haver experimentat ciberassetjament des dels 15 anys d’edat.
– A tot el món, només el 25.5 per cent de totes les persones parlamentàries són dones.
– Només el 25 per cent dels membres d’equips de tasques per a la COVID-19 en 36 països en conflicte i postconflicte on hi ha dades disponibles són dones.
– En països fràgils i afectats pel conflicte, només el 44 per cent de les dones estarien en un treball remunerat.
