Després d’una dècada perduda per a la cooperació, el Govern i els partits polítics tenen una oportunitat per a construir una proposta que estiga a l’altura dels desafiaments globals actuals. Tenen l’oportunitat de respondre a una ciutadania que demostra sistemàticament el seu compromís amb la cooperació. Les decisions que es prenguen en els pròxims mesos seran determinants per a comptar amb una llei que permeta que el país estiga a l’altura del context mundial actual.
Passos positius
L’aposta per complir amb el 0,7% en 2030 i destinar el 10% a l’acció humanitària és un pas positiu que respon als compromisos assumits històricament. També és molt positiu que els objectius que contempla estiguen lligats a la lluita contra la pobresa i la desigualtat des d’un enfocament de drets humans i mediambiental.
L’enfortiment de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECID), amb un estatut propi i amb un reforç dels recursos humans és una qüestió que veníem demandant des de fa temps. El reforç de l’AECID és una bona notícia per al bon funcionament del sistema de cooperació.
Qüestions clau que han de ser incloses en la Llei
La tramitació de la Llei inicia un camí que exigeix concretar algunes qüestions essencials per a garantir que està a l’altura de la situació mundial actual, que contribueix a la garantia dels drets humans i a la protecció del planeta, i que demostra la responsabilitat d’Espanya en el món.
- La Llei ha de recollir amb més claredat la necessitat d’un canvi d’enfocament a l’hora d’enfrontar els reptes globals. Ha de ser una llei realment transformadora i això passa necessàriament per un enfocament feminista i ecologista i per la protecció de l’espai cívic (el dret ciutadà a organitzar-se col·lectivament per a participar en els assumptes públics).
- La cooperació ha de ser el centre de l’acció exterior i guiar la resta de polítiques; la Llei ha de promoure la coherència de totes les polítiques amb la garantia dels drets humans i la protecció del planeta.
- El paper de la societat civil (diversa i plural), tant espanyola com del Sud global, ha de ser reconegut de manera específica. El text no reconeix el paper de la ciutadania i de les ONGD en la construcció històrica del sistema.
En un context mundial de regressió democràtica, creixement de les desigualtats, la fam o els conflictes, reiterem la nostra disposició per a construir, al costat del Govern i els partits polítics, una política d’Estat que responga amb rigor i eficàcia a tals desafiaments.
