La ciutat de València serà escenari aquest diumenge de la primera de les celebracions del Dia Mundial del Comerç Just que organitza enguany la Coordinadora Valenciana d’ONGD en les tres capitals de la Comunitat per a donar a conéixer el comerç just i cridar l’atenció de la ciutadania sobre la necessitat de fer un consum més responsable i conscient de l’impacte laboral, social i ecològic de les nostres compres. Ho faran amb jornades festives que inclouen mercats de productes de comerç just, activitats infantils, exhibicions de ball i concerts.
Jornades festives
La cita a València tindrà lloc en la Plaça de la Reina, on durant tota la jornada hi haurà tallers i jocs infantils, titelles, i contacontes, a més de llocs de degustació i venda de productes de comerç just. També comptarà amb les actuacions de Trobadorets – per al públic infantil-, de la batucada Borumbaia i de la rapera valenciana Tesa. A més, hi haurà sessió de les DJ Hijas de la Cumbia i clandestí de Lindy Hop amb Black Bottom.
A Alacant, la festa del Comerç Just se celebrarà el diumenge 14 de maig d’11 a 15 hores en l’Avinguda de l’Estació. i comptarà amb les actuacions de Batucada Associació Danae, Big band L’Harmonia. La celebració a Castelló serà el dissabte 20 de maig de 17 a 21 hores en la Plaça de l’Hort dels Corders, i en ella es podrà gaudir del rock infantil de Els Estrellats i del concert en directe de Lluna d’Àfrica. En totes dues localitats també haurà comprat de productes de comerç just, activitats infantils i clandestí de Lindy Hop. Totes les activitats són gratuïtes i per a tots els públics.
I tu què compres?
Amb aquestes activitats festives, les ONGD volen acostar a la ciutadania una altra manera de consumir, més conscient i responsable amb els drets de totes les persones i amb el medi ambient. Per aquest motiu, des de la Coordinadora Valenciana d’ONGD han llançat la campanya “I tu què compres?”, amb la qual conviden a reflexionar i triar: compres el que creus que necessites o el just?, exclusiu o inclusiu?, marques o petjades?, a boutiques o a locals? Greenwashing o ecològic?, logos o assoliments?, per impuls o per a impulsar?, a preu o estima?
“El que demanem és un canvi en els hàbits de consum perquè comprem productes que asseguen bé a tothom”, explica Cristina Ramón, presidenta de la Coordinadora Valenciana de ONGD. “No podem ignorar les condicions inhumanes i insostenibles en les quals s’elaboren productes que consumim de manera quotidiana com el café, el cacau, el sucre, el te o la roba. Aquests productes, que generen ingressos milionaris que queden en mans d’unes poques empreses multinacionals, són elaborats per milions de persones en països d’Àfrica, Amèrica Llatina i Àsia, sota condicions abusives de treball, explotació infantil o fins i tot en situacions de semiesclavitud que encara hui persisteixen des de les èpoques colonials”.
Café, cacau, te i moda
En el café, per exemple, un producte que genera uns 200.000 milions de dòlars a l’any, a Uganda, els llauradors i les llauradores reben el 6% del preu final del producte, mentre que l’empresa multinacional rep el 50%. Una cosa similar ocorre en el cacau: en els dos principals països productors, Ghana i Costa d’Ivori, les famílies que cultiven cacau reben un 40% menys del preu que haurien de cobrar per a poder cobrir costos i tindre una vida digna.
L’explotació laboral infantil és una altra de les problemàtiques comunes a aquests productes. En les plantacions de cacau, només en aqueixos dos països, més de 1,5 de menors treballen fent tasques perilloses com manipular químics o usar matxets.
En les plantacions de te, la majoria dels seus treballadors i treballadores descendeixen de famílies llauradores pobres que van ser reclutades com a esclaves fa més de 150 anys. El seu salari mitjà en les principals regions productores de l’Índia és de menys de la meitat del salari mínim d’un treballador agrícola no qualificat.
La indústria tèxtil, a més de ser la segona més contaminant després del petroli, també consolida la pobresa: el 75% de la mà d’obra està en països asiàtics. En l’actualitat, els salaris mínims vigents en aquest sector no són suficients per a cobrir les necessitats humanes bàsiques.
L’alternativa del Comerç Just
Davant això, els productes de Comerç Just garanteixen el respecte als drets laborals i humans, salaris i condicions dignes, prohibeixen l’explotació infantil, aposten per la igualtat de gènere i són produïts amb tècniques respectuoses amb la terra i l’entorn natural. El café, el cacau, el sucre, el te o la roba són els productes més significatius d’aquest model comercial que va nàixer en els anys 60 i hui és present en més de 70 països.
A Espanya les vendes de Comerç Just no han deixat de créixer des de l’any 2000 (el primer del qual hi ha dades). En l’últim any van aconseguir una facturació de més de 144 milions d’euros, en la seua majoria gràcies als productes d’alimentació. El tèxtil en l’últim any va augmentar la seua facturació en 1 milió d’euros.
