- La comunitat internacional no pot donar-li de nou l’esquena al poble afganés. Els drets dels qui es queden al país i els qui aconsegueixen fugir han de ser plenament garantits.
- Els països europeus, inclosa Espanya, han d’acollir a les persones que fugen de la violència extrema, especialment a les dones i a les xiquetes. Les deportacions han de detindre’s de manera immediata.
- Abans de l’arribada dels talibans a Kabul, quasi la meitat de la població afganesa, 18,5 milions de persones, necessitava assistència humanitària.
L’arribada dels talibans a Kabul ha empitjorat substancialment la ja malparada situació de la població afganesa. En un sol dia, el preu dels aliments bàsics, com el pa o l’arròs, s’han disparat. Aquesta pujada agreuja encara més un context en el qual el 30% de la població pateix una greu crisi d’inseguretat alimentària.
Preocupa especialment la situació de les dones: més de la meitat han patit violència masclista en el si de la seua família, el 80% és analfabeta i un 75% de xiquetes pateix matrimonis forçosos. L’arribada dels talibans agreujarà aquesta situació i posarà en perill a les dones que defensen els drets humans. Com a denúncia la periodista i defensora de drets humans Humira Saqib, “Els talibans han començat a anar casa per casa buscant a dones activistes”. Com en qualsevol situació de conflicte els qui més pateixen les seues conseqüències són les persones civils que prèviament ja estaven sotmeses a situacions extremes.
Anomenat de l’ONU
El secretari general de Nacions Unides, António Guterres, ha advertit a la comunitat internacional: “Els pròxims dies seran crucials” (…) “No podem ni devem abandonar al poble de l’Afganistan”.
Tot apunta al fet que es produïsca un enorme èxode humà en les pròximes setmanes. Guterres ha recordat als Estats l’obligació d’acollir a les persones refugiades i detindre totes les deportacions. Les persones que fugen de tal context de violència busquen el suport d’una comunitat internacional que fa temps els va prometre la millora en les seues condicions de vida i els seus drets, sense que aqueixa millora s’haja produït realment.
“Atés que aproximadament la meitat dels afganesos, uns 18 milions de persones, depenen de l’ajuda humanitària, és essencial que es continuen prestant els serveis bàsics”, ha recordat el secretari general de l’ONU. La garantia del dret humanitari és imprescindible.
Responsabilitat d’Espanya
Espanya ha de respondre amb responsabilitat davant una crisi humanitària de tals dimensions. En primer lloc, ha de garantir el refugi als qui fugen d’un context d’enorme violència, especialment a dones i xiquetes. En segon lloc, ha de detindre de manera immediata les deportacions de persones afganeses. A més, ha de contribuir al fet que Europa i la comunitat internacional prenguen les mesures necessàries per a garantir els drets humans i la promoció processos de diàleg i construcció de pau que contribuïsquen a la solució pacífica d’un conflicte tan complex. Els fons destinats a l’assistència humanitària han d’augmentar-se; actualment només representen el 3,8% del total de l’Ajuda Oficial al Desenvolupament, molt lluny del compromís del 10%.
