Segons l’últim informe “L’estat de la seguretat alimentària i la nutrició en el món (SOFI)”, 735 milions de persones pateixen fam. Esta xifra representa un increment de 122 milions de persones en comparació amb 2019, abans de la pandèmia. Manos Unidas creu que això suposa un «fracàs per a la humanitat». I és que mentre el nombre de persones que passen fam segueix en augment, es malgasten tones de menjar a tot el món.
El SOFI també recull que «50 milions de persones s’enfrontaran, enguany, a la fam extrema, i es preveu que altres 19 milions patisquen desnutrició crònica en 2023. La inflació nacional dels aliments en més de 60 països seria del 15% o més, i prop del 60% dels països d’ingressos baixos es troben en situació d’endeutament greu o enlaire risc de patir-ho».
Si bé la crisi causada per la COVID-19 sembla haver quedat arrere, els problemes relacionats amb la inseguretat alimentària i la nutrició persisteixen. Les conseqüències no sols aguditzen la fam, sinó que repercuteixen, lògicament, en l’augment de les persones pobres i malaltes. Una realitat que Manos Unidas tracta de pal·liar amb projectes de desenvolupament i lluita contra la pobresa, incidència, sensibilització i participació ciutadana. Per a l’ONG, hi ha diverses causes que allunyen a les persones més vulnerables de la seguretat alimentària i el dret a l’alimentació: el canvi climàtic, els conflictes armats i la inestabilitat econòmica.
«Des de fa dècades, sabem que el sofriment de tantes persones no es deu a l’escassetat de recursos ni a causes naturals, sinó a estructures injustes i relacions que es basen en la desigualtat», afirma*Fidèle Podga, coordinador del departament d’Estudis de Manos Unidas . Per a Podga, els factors de fons són molt diversos i estan interconnectats: «La inequitat en l’accés als béns, el consumisme dels més rics, els intercanvis comercials injustos, les conseqüències del canvi climàtic, l’acaparament de terres amb finalitats extractius i agroindustrials, l’especulació amb el preu dels aliments, un sistema alimentari que no està dissenyat per a satisfer les necessitats de la gent, les guerres i conflictes interessats i, en definitiva, l’explotació d’unes persones per unes altres i d’uns països per uns altres».
Respecte al canvi climàtic, afirma que el seu impacte sobre la seguretat alimentària és «innegable», però, segons Podga, «encara que este ens afecta a tots, no tots els éssers humans pateixen la fam per igual». El rellevant –afig–, és «la resiliència davant el canvi climàtic». Hi ha una major vulnerabilitat a Àfrica i en el sud-est d’Àsia: «Crec que, en qüestió de fam, més que de canvi climàtic hem de parlar de justícia climàtica», ha aclarit.
Garantir l’alimentació de milers de xiquets en Malaui
Àfrica continua sent la regió més afectada per la fam, amb una de cada cinc persones enfrontant la inseguretat alimentària, la qual cosa representa més del doble de la mitjana mundial. El treball de Manos Unidas , en eixa i altres regions del planeta, se centra en impulsar projectes de cooperació al desenvolupament que promouen la producció i el consum d’aliments sostenibles i a combatre el desaprofitament d’aliments. A més, l’Organització finança i dona suport a projectes d’agroecologia amb l’objectiu de garantir la seguretat alimentària i millorar els mitjans de vida de les poblacions vulnerables.
En els últims cinc anys, l’ONG ha destinat quasi 48 milions d’euros a 525 projectes d’Alimentació i Mitjans de vida en els quals s’inclouen: Agricultura, Ramaderia, Silvicultura, Pesca, Transformació i Comercialització, Economia Social, Emprenedories, Infraestructures Productives d’aigua i Organització i Incidència Comunitària.
Farinetes nutritives
En Mzimba,*Malaui, comunitats llauradores colpejades per la fam, les sequeres i els desastres naturals, s’esforcen per garantir la seua alimentació en un context difícil que s’agreuja cada any. Es tracta d’un medi rural molt pobre, on la població es dedica a l’agricultura de subsistència o a la pesca en el pròxim llac Malaui.
L’agricultura és molt estacional i depén d’un clima cada vegada més difícil i d’un xicotet comerç de barata en el qual el valor de canvi és un sac de dacsa. «El “normal” en esta zona és fer un menjar al dia a base d’unes farinetes de farina de dacsa», explica Beatriz Hernáez, responsable de projectes de Manos Unidas en Malaui.
En este projecte, Manos Unidas fa les cuines, l’ONG escocesa Mary’s Meal dona els ingredients per a les farinetes nutritives i la diòcesi de *Lilongüe s’encarrega de la gestió del programa. «Els pares s’ocupen de cuinar-la. A més de millorar la nutrició i la seguretat alimentària dels més de 21.000 xiquets que acudeixen a estes 30 escoles, millora el rendiment escolar i l’assistència a classe», conclou Hernáez.
