El planeta patix el major nombre de conflictes (56) des de la Segona Guerra Mundial. Milions de persones veuen els seus drets més bàsics retallats, mentres incrementen els pressupostos i discursos bel·licistes. Això, al costat de les conseqüències de l’emergència climàtica i el retrocés de drets, ha fet que s’aconseguisca el rècord de persones desplaçades per la força a tot el món: més de 117 milions, segons dades d’ACNUR; la major part d’elles són desplaçades en els seus propis països.
En tal context, el treball que realitzen cooperants al costat d’organitzacions locals és essencial per a garantir drets bàsics. Malgrat això, la persecució al seu treball i les amenaces a les persones cooperants i defensores dels drets humans estan augmentant de manera preocupant: Nicaragua, el Perú, Guatemala, Hongria, Israel o Tanzània són alguns dels països que han pres mesures que perseguixen el treball de les ONG. “Esta persecució posa en perill la qualitat democràtica de les societats i, sobretot, les condicions de vida de les persones que viuen les conseqüències de les múltiples i complexes crisis globals que travessa el nostre planeta”, assenyala Enrique Asensi, president de la Coordinadora Valenciana d’ONGD.
En els últims anys, s’han multiplicat les traves al suport humanitari i fins i tot els atacs als qui exercixen esta labor. Segons dades del Aid Worker Security Database, en el que va d’any, 172 treballadors i treballadores humanitàries han sigut assassinades; 119 d’elles, en Palestina. L’any passat la xifra total de morts va ascendir a 277; d’elles, 173 eren palestines.
Cooperants: un treball amb organitzacions de tot el món
El mes de juliol passat, s’aprovava l’Estatut de les persones cooperants, que ve a substituir a l’anterior, de l’any 2006. El nou marc legal millora les condicions laborals dels i les treballadores i les seues famílies, enfortix les mesures de seguretat o l’extensió de la previsió social al personal voluntari, becari i que realitza pràctiques no remunerades en terreny. No obstant això, tal com ho va contemplar el Consell de Cooperació té un cert marge de millora en qüestions com ampliar els drets de les persones voluntàries o enfortir el deure de cura especialment en situacions de crisis. Encara que el personal local no és objecte d’este Estatut, el Consell proposa cuidar-lo, protegir-lo i evacuar-lo, si fora necessari, especialment en situacions de crisis o emergència.
Segons l’últim informe de La Coordinadora d’Organitzacions per al Desenvolupament, 612 persones (58% homes, 42% dones) desenrotllen el seu treball com a cooperants en les organitzacions sòcies de La Coordinadora. La seua labor s’estén per 100 països en els quals treballen amb 47 milions de persones. Des d’Ucraïna, Palestina i Txad, algunes d’elles advertixen de la situació extrema que estan patint milions de persones, posen en valor la incalculable labor de les organitzacions locals i demanden un major compromís al Govern.
Demandes: l’exigència d’enfortir la cooperació internacional
En tal context és determinant comptar amb fons suficients, estructures institucionals que garantisquen l’eficàcia en les actuacions, la promoció de processos de pau i la defensa del medi ambient amb la finalitat d’atenuar l’impacte de l’emergència climàtica.
Per això, la Coordinadora Valenciana d’ONGD sol·licita, tant al govern autonòmic valencià com als governs locals, que es mantinguen i reforcen en els pressupostos per a 2025 els fons destinats a les polítiques públiques de cooperació, en línia amb els Acords autonòmic i locals firmats durant l’any 2023 per les principals forces polítiques valencianes.
Com apunta Enrique Asensi, president de la Coordinadora Valenciana d’ONGD, “enguany s’ha aconseguit una inversió del 0,23% en cooperació a nivell autonòmic que, malgrat que ens convertix en líders a nivell estatal, es troba molt lluny del compromís d’aconseguir el 0,4% en finalitzar la legislatura. Les ONGD valencianes demandem un senyal inequívoc en este sentit, per llei, per justícia i per futur”.
