77 anys després de la Nakba -l’expulsió de centenars de milers de persones dels territoris palestins després de la formació de l’Estat d’Israel-, Gaza patix una de les majors barbàries de la història recent de la humanitat. Segons dades de Nacions Unides, al voltant del 92% de les vivendes de la Franja han resultat danyades o destruïdes. S’estima que hi ha 50 milions de tones d’enderrocs, sota els quals es troben 11.000 persones desaparegudes. “Els retards en la seua retirada i la recuperació dels cadàvers estan causant un immens sofriment psicològic, i un imminent desastre sanitari i mediambiental”, denúncia l’ONU.
En els últims dies, Israel ha aprovat un pla per a ocupar definitivament els territoris que vaja prenent a Gaza. Ha anunciat també que permetrà l’entrada d’aliments, medicació, aigua i combustibles a la franja, encara que no serà immediat i, cosa que és més preocupant, es realitzarà en el marc d’una total militarització de l’ajuda humanitària. Les agències de l’ONU ja han anunciat que no formaran part d’esta iniciativa per “contravindre els principis humanitaris fonamentals”.
Dos mesos d’absolut bloqueig
A mitjan març, Israel va violar l’alto-el-foc acordat i des de llavors les hostilitats s’han multiplicat. No es permet l’entrada d’assistència humanitària, el bloqueig és total i la situació és dantesca. El 91% de la població patix inseguretat alimentària extrema. 345.000 persones es troben en nivells catastròfics de fam; almenys 65.000 xiquets i xiquetes estan hospitalitzats amb malnutrició severa. Diverses instàncies internacionals han denunciat la utilització de la fam com a arma de guerra.
Volker Türk, alt comissionat de Nacions Unides per als drets humans, ha denunciat que “Cada un d’estos incidents ha d’investigar-se a fons. Dirigir intencionalment atacs contra civils que no participen directament en les hostilitats podria constituir un crim de guerra”.
El deure dels Estats en la defensa de la pau
L’últim informe de la relatora de Nacions Unides per a Palestina, anomenat “El genocidi com a supressió colonial”, Francesca Albanese denuncia que “La violència que Israel ha deslligat contra la població palestina després del 7 d’octubre no es produïx en un buit, sinó que forma part d’un procés a llarg termini, intencionat, sistemàtic i organitzat per l’Estat la fi del qual és provocar el desplaçament forçat i la substitució del poble palestí”.
L’informe de Albanese assenyala clarament que “els Estats membres han d’intervindre ara per a evitar noves atrocitats que deixen encara més cicatrius en la història de la humanitat”.
Espanya ha fet passos importants en reconéixer a l’Estat palestí, en sumar-se a la causa oberta en el Tribunal Internacional de Justícia contra Israel per genocidi i en defendre públicament la necessitat de finalitzar la barbàrie. No obstant això, encara té deures molt importants que estan pendents i que tenen a veure amb l’arreplegat en la PNL aprovada pel Congrés fa ja més d’un any.
Tant en la PNL com en diverses declaracions, el Govern ha assegurat haver finalitzat el comerç d’armes amb Israel. Fins i tot Sanchez va demanar a la UE que suspenguera l’acord d’associació amb Israel i també va demanar que la comunitat internacional parara el comerç d’armes amb Israel. A més, acaba d’anunciar que sol·licitarà un projecte de resolució en l’ONU per a “proposar mesures urgents per a detindre la matança de civils innocents i assegurar l’arribada d’ajuda humanitària”. Malgrat estes iniciatives, informacions recents continuen qüestionant que el Govern haja paralitzat totalment el comerç d’armes amb Israel.
