La constitució d’un nou marc legislatiu que modernitzi les polítiques de cooperació internacional per al desenvolupament, la reducció de l’excessiva burocratització administrativa i el restabliment d’una relació de confiança i col·laboració entre els diferents actors de la cooperació, són algunes de les conclusions i recomanacions clau que recull l’informe elaborat per la Fundació Musol després dels debats en les XI Jornades Municipalistes per la Cooperació Internacional al Desenvolupament celebrades el mes d’octubre passat.
El document suposa un contribució important als debats oberts entre les ONGD i les Administracions Públiques, per a la millora de la gestió de la política pública de cooperació internacional per al desenvolupament.
Sobre la revisió de la normativa relativa a cooperació, el document recomana obrir un ampli debat entre tots els actors que situï “el centre de les accions en la lluita contra la pobresa, la desigualtat i la defensa dels drets humans”, creant instruments de treball conjunt i coordinat, la qual cosa inclou la revisió del Estatuy del Cooperant i l’establiment d’un règim jurídic singular aplicable a les ONG de Desenvolupament.
Menys burocràcia
L’informe explica que, en aquest marc normatiu, les bases han d’introduir “procediments innovadors i, a través de la col·laboració públic privada sense ànim de lucre, instaurar formes de concertació i fórmules i instruments de treball que, superant els actuals, permetin avançar en l’eficàcia i eficiència reduint la burocràcia tant per als actors socials com per a les administracions”.
Entre les millores en aquesta reducció de la burocràcia, es proposa reduir, eliminar i, quan no sigui possible, simplificar al màxim els documents i formularis exigits en totes les fases de les convocatòries de subvencions. Proposa que això s’aconsegueixi creant registres propis o remetent als d’altres Administracions, eliminant en les formulàries dades repetitives i innecessaris, i eliminant declaracions, certificacions i compromisos exigits en les bases, en entendre que el fet de participar en una determinada convocatòria ja suposa l’acceptació d’aquests compromisos.
Auditories i avaluacions
En les revisions de les justificacions que fan les Administracions, l’informe proposa partir del resultat de les auditories i les avaluacions externes que es realitzen, atès que els autors d’aquestes disposen d’experiències i capacitats reconegudes oficialment per a donar validesa als seus informes. Una vegada emesos aquests informes “només haurien de revisar-se aleatòriament alguns expedients i el seu contingut, i només respecte a aspectes essencials la qual cosa reduiria significativament els recursos emprats pels finançadors a duplicar la revisió”.
En els debats que han donat lloc a aquest document també s’ha posat l’accent en la necessitat que les relacions entre les Administracions i les ONGD que col·laboren amb elles en l’execució de les polítiques públiques de cooperació es basen en la confiança mútua.
Inversió, no gasto
La nova regulació -afig el document- ha d’abordar l’establiment d’un marc en el qual tots els actors públics en un pla d’igualtat col·laboren i coordinen les seues polítiques, alhora que harmonitzen els seus procediments, obrint tot això a la participació de les ONGD i resta d’actors de la cooperació”.
Com a última recomanació, es recorda que la despesa en cooperació internacional és una despesa d’inversió en desenvolupament, i que, per tant, hauria d’estar inclòs íntegrament en el capítol VI o VII dels pressupostos, segons s’execute directament per l’Administració o a través d’altres actors.
Enllaç per a descarregar el document complet.
