Metges procedents de tota Espanya, Mèxic i Guinea Equatorial han rebut durant esta setmana formació sobre leprologia en el complex sociosanitari de Fontilles, situat en el municipi de la Vall de Laguar (la Marina Alta, Alacant). La institució organitza diferents cursos internacionals per a metges i personal sanitari des de 1948, la qual cosa li ha permés ampliar la formació de més de 3.000 especialistes al llarg dels últims 75 anys.
El 59 Curs Internacional de Leprologia per a Metges ha comptat amb l’assistència de 27 professionals, en la seua majoria de l’àmbit de la dermatologia. A més d’Espanya (25), les persones inscrites procedeixen de Guinea Equatorial (1) i Mèxic (1). Set d’elles són voluntàries de Dermalawi en el marc del projecte de col·laboració signat l’any passat per totes dues entitats.
El curs està dirigit pel director mèdic de lepra de Fontilles, José Ramón Gómez Echevarría, i compta amb la participació com a docents de membres del personal mèdic del sanatori, així com d’especialistes procedents de diversos hospitals i universitats espanyoles, de Dermalawi i de l’Institut Dermatològic Alfredo da Matta de Manaos, capital de l’estat d’Amazones al Brasil. L’activitat compta amb la col·laboració de la Fundació Sant Lázaro, que ha becat a un alumne i ha facilitat la presència de dos ponents procedents de Bolívia i el Brasil.
Durant tota la setmana, els estudiants han rebut formació teòrica i pràctica sobre la lepra, les seues manifestacions, el seu diagnòstic i el seu tractament. El curs està reconegut per l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia, i ha sigut declarada d’interés sanitari per la Generalitat Valenciana.
La lepra en el món
La lepra és una malaltia vinculada a la pobresa i a comunitats amb greus deficiències sanitàries de la qual cada any, d’acord amb les dades de l’Organització Mundial de la Salut, es detecten més de 210.000 nous casos, fonamentalment a l’Índia, el Brasil i Indonèsia. És causada pel bacil Mycobacterium leprae i afecta principalment a la pell, els nervis perifèrics, la mucosa del tracte respiratori superior i els ulls. Si no es tracta, o es tracta tard, pot causar danys progressius i permanents, fins al punt que entre un i dos milions de persones viuen amb discapacitats físiques relacionades, com a ceguesa i engarrotament, contractura o paràlisi de mans i peus. I tot això, malgrat disposar de cura: un tractament facilitat gratuïtament per l’OMS de dues pastilles diàries durant un any (sis mesos en els casos menys greus) basta per a eliminar el bacteri i, si se subministra a temps, serveix per a impedir el desenvolupament de discapacitats.
