Canvi climàtic, pobresa i desigualtat; els tres desafiaments globals. La Mare Terra està experimentant els pitjors impactes de la crisi climàtica. La situació és insostenible. Centenars de milers de persones es reuniran aquest 24 de setembre per a commemorar un nou Dia d’Acció Global pel Clima, el moviment de protesta impulsat per *Fridays *for *Future, Joventut pel Clima.
Alacant, València, Castelló i altres localitats del territori espanyol s’uneixen a la vaga per a exigir mesures immediates, concretes i ambicioses en resposta a l’actual emergència climàtica. La jornada es dedicarà a exigir justícia enfront de l’emergència climàtica. Les organitzacions s’uniran a les mobilitzacions en suport al Judici pel Clima i denunciaran al Govern la seua falta de mobilització. Aquest plet el presenta al Tribunal Suprem la Coordinadora d’Organitzacions per al Desenvolupament al costat de Joventut pel Clima, Oxfam Intermón, Greenpeace i Ecologistes en Acció. Les ONG convocants subratllen que l’últim avanç de l’informe de l’IPCC mostra amb claredat com el canvi climàtic avança cada vegada més ràpid i com repercuteixen els seus efectes severs en el nostre planeta.
Emergència global
Colonialisme salvatge, imperialisme dominant, injustícies sistèmiques, cobdícia desenfrenada, capitalisme i globalització. L’elit del nord ha causat la destrucció dels països empobrits, països marginats i sobreexplotats, països que lluiten per les seues terres i pels seus drets. Els problemes i desajustaments sistèmics del panorama internacional també han provocat el calfament del planeta.
Segons el Banc Mundial, en la dècada vinent, si no es controla, el canvi climàtic espentarà a la pobresa a 132 milions de persones. Les societats marginades estan sent amenaçades. Migracions forçoses, persones obligades a evacuar les seues llars, esgotament de recursos, desforestació, augment del nivell de la mar, calfament global i una pandèmia mundial. L’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura alerta de la baixa productivitat dels cultius i de l’amenaça de la inseguretat alimentària. El calfament del planeta té conseqüències devastadores sobre l’agricultura; sequera, fenòmens meteorològics extrems, plagues, malalties, pèrdua de biodiversitat. La FAO adverteix que després de 2030, la producció alimentària serà gran repte.
Migracions forçoses
Nacions Unides estima que hi ha al voltant de 64 milions de persones desplaçades pels efectes del canvi climàtic, i ACNUR calcula que el calfament global podria espentar a l’exili a mil milions de persones en les pròximes dècades. El panorama internacional fa previsible que es produïsca un increment significatiu dels fluxos migratoris; alguns causats pel canvi climàtic i altres a conseqüència de repressions o conflictes militars. Els conceptes “refugiat climàtic” i “refugiada climàtica” encara segueixen sense ser reconeguts, excepte en alguns països del nord com Suècia i Finlàndia.
En les pròximes dècades augmentaren les emigracions internes de les anomenades “zones crítiques” cap a llocs amb millors oportunitats de subsistència. En les “zones crítiques” el canvi climàtic haurà provocat l’escassetat de recursos bàsics. Les previsions indiquen que d’ací a 2050: Àfrica al sud del Sàhara podria arribar a tindre 86 milions de migrants interns; Àsia oriental i el Pacífic, 49 milions; Àsia meridional, 40 milions; Nord d’Àfrica, 19 milions; Amèrica Llatina, 17 milions, i Europa oriental i Àsia central, 5 milions.
Polítiques verdes
Les xifres ens posen en alerta. L’amenaça del canvi climàtic dibuixa escenaris terribles. Un augment de 4 °C pot generar un context social d’escassetat i de lluita per recursos essencials entre pobles. La regió mediterrània, com a mostra l’informe Canvi climàtic, impactes i vulnerabilitat a Europa, serà una de les més afectades pels impactes negatius del calfament global. Llargues onades de calor, escasses precipitacions i rius pobres.
*Kanta *Endoud i *Viviane *Clement, autores principals dels informes, defensen que «els països també poden anticipar-se i preparar-se per als factors que impulsen la migració, per exemple, proporcionant suport a les comunitats per a l’adaptació, diversificant els mitjans de subsistència o facilitant la mobilitat quan siga necessari». Amb polítiques sostenibles d’ajuda i cooperació al desenvolupament, les migracions internes per motius climàtics podrien reduir-se en un 80%, segons un informe del Banc Mundial. Els governs han de frenar les emissions mundials de gasos d’efecte d’hivernacle per a crear resiliència enfront dels actuals i futurs impactes del canvi.
Som esperança; tenim una oportunitat per a seguir el camí del desenvolupament verd, sostenible, resilient i inclusiu. Les nostres decisions són el futur, determinen els nous avanços del món. Com a societat, hem de comprometre’ns i treballar per a reduir les desigualtats, hem de preparar-nos per a estar a l’altura dels grans desafiaments del canvi climàtic. Juntes lluitem per un futur just, per a defensar els Drets Humans. Lluitem per a protegir la nostra Mare Terra. Suma’t a nosaltres!