“Els moviments socials som el futur en una era en la qual s’intenta fer sostenible l’insostenible”

Prop d’un centenar d’activistes locals i internacionals s’han donat cita a València per a debatre sobre com establir aliances per a avançar en la defensa dels drets humans i combatre les desigualtats i el canvi climàtic

Prop d’un centenar d’activistes de diferents punts de la Comunitat Valenciana, de la resta d’Espanya, d’Àfrica i d’Amèrica Llatina es van donar cita el dilluns –Dia Internacional per la Justícia Global– a València, per a posar en comú el treball que estan realitzant des de les ONGD de cooperació internacional i moviments socials com el juvenil, l’ecologista, el feminista, l’antiracista i entitats que impulsen l’economia solidària. La trobada tenia com a objectiu establir aliances que permeten fer front a la crisi de sistema a la qual ens enfrontem.

En l’obertura del fòrum “Connectant drets: lluites col·lectives i cooperació internacional en el Antropoceno” -organitzat per la Coordinadora Valenciana de ONGD-, el professor del Departament d’Anàlisi Econòmica de la Universitat d’Alacant Carlos Gómez Gil va posar de manifest els nous problemes que està generant l’increment de l’acumulació de la riquesa en unes poques mans.

“En 2022, el 10% més ric del planeta acumulava el 76% de la riquesa global, mentre el 50% més pobre a penes tenia el 2%. Aquesta concentració de la riquesa és insuportable i està fent sorgir nous col·lectius ultravulnerables. També s’està empitjorant la persecució de les persones que defensen els drets humans i les seues terres enfront dels abusos de les grans empreses, i s’està produint l’espoli de comunitats locals a Amèrica Llatina i Àfrica amb mecanismes com el mercat d’emissions de CO₂, suposadament dissenyat per a lluitar contra el canvi climàtic”, va explicar Gómez Gil.

Aliances

Enfront d’aquesta crisi de sistema, des de les ONGD i els moviments socials es va defensar la necessitat d’avançar en la generació d’aliances internacionals que visibilitzen les alternatives que respecten a les persones i al planeta. “El futur és ara. Els moviments socials tenim un paper protagonista en la construcció d’un gran acord per la justícia social i ecològica, perquè som internacionals i ens connectem amb un coratge que temen els poderosos”, va afirmar la presidenta de la Coordinadora Valenciana de ONGD, Cristina Ramón.

En l’àmbit del medi ambient van compartir experiències Rubén Ferrer, de Fridays For Future–Joventut pel Clima, i Janaina Strontzake, del Movimento dos Trabalhadores Sem Terra de Brasil. Ferrer va explicar com en aquest model econòmic de creixement infinit, infraestructures com els ports són essencials per a un comerç internacional basat en l’explotació dels països empobrits i en la generació d’exclusió i desigualtat. Per això, Joventut pel Clima treballa perquè es detinga l’ampliació del port de València i s’aposte per models econòmics més sostenibles. Per part seua, Strontzake va defensar l’impacte brutal sobre la naturalesa i les persones d’aqueix model econòmic, i la necessitat d’organitzar-se en col·lectius. “L’acció individual no produirà els canvis que es necessiten”, va afirmar.

Des dels moviments juvenils, Sara Santoclides, de Talento para el Futuro, va plantejar la necessitat de tancar la bretxa intergeneracional present en les nostres societats, que porten a la desafecció política. “Les polítiques públiques no estan dissenyades tenint en compte els interessos de les persones joves i com a resultat no participem. I si no participem, els nostres interessos no es reflecteixen. És un bucle que cal trencar”, va afirmar. La representant de Talento para el Futuro va defensar la generació d’aliances per a recuperar la confiança de la joventut, generar xarxes i comunitats de persones joves que vulguen canviar el món i desenvolupar projectes transformadors que aborden qüestions com la desocupació i la precarietat, la mobilitat humana i la participació cívica.

Recuperar el món rural

Des de l’àmbit de l’economia social i solidària, es van compartir les experiències del Col·lectiu de Llauradores Agroecològiques (Ecollaures) de la Comunitat Valenciana, i del banc comunitari Justa Troca, del Brasil. Daniel Martinez Rubio, de Ecollaures, va explicar que les persones que produeixen els aliments que mengem són la baula més vulnerabilizado de la població ací i a tot el món. “La renda agrària a Espanya és tan sols el 40% de la renda mitjana estatal”, va afirmar.

Martínez Rubio també va defensar la necessitat de l’agroecologia i de la sobirania alimentària: “És una resposta al canvi climàtic però, a més, hem de tindre clar que cada poble ha de ser capaç de produir el seu propi aliment perquè si no som sobirans alimentariamente estem venuts”, va afegir.

Nelsa Fabian Nespolola, de Justa Troca, va insistir que “no és possible ser feliç en una societat que no és igualitària”. Els bancs comunitaris combaten la desigualtat amb la creació de monedes pròpies, microcrèdits, formació i creació de xarxes i cadenes de producció, preus justos i beneficis que tornen a qui treballa. “Les dones estan sent protagonistes del canvi, estan impulsant un món que posa en el centre la vida i les cures enfront de l’individualisme del sistema capitalista”, va explicar.

Reconéixer drets

Des de l’àmbit de les migracions, van participar Silvana Cabrera, de Regularització Ja! i Salomé Carvajal-Ruíz, acadèmica i activista de la Col·lectiva Resistència Migrant Dissident. Cabrera va exigir el ple reconeixement dels drets de les persones migrants. “Durant la pandèmia se’ns va reconéixer com a essencials, com a cuidadores, netejadores, temporers, repartidors… Ara hem sigut deixades arrere pel Govern. Volem la regularització de totes les persones migrants i asseure’ns amb les Administracions, perquè sense nosaltres no es pot avançar ni vetlar pel bon viure”.

Per part seua, Carvajal-Ruíz, va defensar l’educació com un espai de transformació radical, i va parlar de la necessitat d’un “activisme acadèmic”, amb la incorporació en la universitats de persones racializadas que puguen impulsar “la producció de coneixement i sabers col·lectius que oferisquen una història diferent a l’hegemònica”.

Des d’El Salvador, Larissa Margarita Villacorta Álvarez, de l’organització feminista Las Dignas, va parlar de com perviu en ple segle XXI la desigualtat entre dones i homes imposada pel sistema patriarcal. “En molts països, encara no és una realitat l’accés a sistemes de salut integrals, a la protecció de la salut sexual de dones i xiquetes, a la prevenció de l’embaràs infantil que a El Salvador, per exemple, continua sent un gran problema social. No existeixen sistemes judicials que defensen a les dones de la violència masclista, ni independència econòmica real de les dones. Hem de construir més solidaritat i treballar amb lideresas locals perquè puguen impulsar aquests canvis”, va explicar.

La cooperació internacional, clau

Les ponents també van reflexionar sobre com la cooperació internacional contribueix a enfortir els moviments socials. Des de Ecollaures, van explicar com en les seues trobades amb llauradors i llauradores d’altres parts del món s’adonen que els problemes són comuns, i que poden aprendre i reforçar-se mútuament. “Hem de reflexionar des de la humilitat sobre el molt que hem d’aprendre de les experiències que s’estan desenvolupant a Amèrica Llatina, on tenen un nivell d’organització política impressionant en l’àmbit rural, enfront de la decadència que es viu a Europa”, va explicar Daniel Martinez Rubio.

Des de Colòmbia, Aracelly Peña Serrano, de Joves cap a la Solidaritat i el Desenvolupament, i des del Salvador, Larissa Margarita Villacorta Álvarez, de Las Dignas, van apuntar la importància de la cooperació internacional per a comptar amb recursos que permeten empoderar a les comunitats per a canviar la realitat, però no sols això: “La cooperació ens permet connectar-nos amb altres xarxes per a avançar en el dret a la salut, en la lluita contra la violència masclista, en el ecofeminismo, en projectes amb enfocaments decoloniales i amb plena participació de les comunitats afectades”, va explicar Villacorta.

Altres mirades

En aquest sentit també va haver-hi crítiques a la mirada paternalista i asistencialista d’algunes maneres de fer cooperació internacional. “La cooperació hauria de canviar de nom i dir-se ‘reparació’. És necessari canviar les narratives incloent a les persones migrants i racializadas en la cooperació per a incorporar noves mirades allunyades de l’eurocentrisme. Hem de cultivar els afectes, canviar la manera de vincular-nos, incorporar mirades transfrontereres i intercanviar lluites, però sempre des del cor. Perquè quan alguna cosa et toca el cor, et mous”, va afegir Silvana Cabrera.

, , , , ,

Desplaça cap amunt