La cooperació internacional que es realitza des de les nostres autonomies i ajuntaments és determinant en un moment de crisi global com l’actual. És, a més, expressió del compromís d’una ciutadania que es troba al capdavant de la solidaritat a Europa. Si alguna cosa ha deixat clar la pandèmia és que som interdependents i que el que ocorre en un lloc llunyà té molt a veure amb el que ocorre en els nostres barris i ciutats. Per això, és crucial fomentar polítiques públiques com la cooperació que fomenten la garantia dels drets humans i promouen la protecció dels nostres entorns.
Aquestes i altres qüestions han sigut assenyalades en la trobada de la Xarxa de Coordinadores Autonòmiques d’ONG per al Desenvolupament, una cita en la qual han estat representades més de 500 organitzacions que treballen en més de 110 països.
Una política afeblida quan més es necessita
La trobada ha coincidit amb la publicació d’un informe sobre l’estat de l’Ajuda Oficial al Desenvolupament descentralitzada. La fotografia llança una imatge molt afeblida d’una política essencial en aquests moments. L’informe analitza l’evolució dels pressupostos de 2020 a 2021. En aquest període, s’observa un creixement d’un 0,2%, una pujada clarament insuficient tenint en compte que venim de xifres molt baixes. Les comunitats autònomes dediquen de mitjana un 0,12% a cooperació, un percentatge molt llunyà del compromís del 0,7%.
Un cas preocupant que presenta una caiguda en picat és Andalusia, on l’acord de Govern ha portat aquesta política pública del 0,11% al 0,09%. Aquesta situació contrasta amb comunitats com Euskadi, Navarra o La Rioja, amb més de 0,20%. València també demostra que una altra cooperació és possible: el Govern s’ha compromés a augmentar els fons del 0,1% al 0,2%.
A la cua, amb menys d’un 0,09% es troben Aragó, Castella i Lleó, Galícia, Canàries, Castella El Gallimarsot, Madrid i Múrcia (amb tan sols un 0,008%).
Recomanacions
La Xarxa de Coordinadores Autonòmiques d’ONG de Desenvolupament ha elaborat una declaració en la qual demanda una cooperació que siga coherent amb els principis de l’Agenda 2030 i que, per tant, garantisca els drets humans, siga feminista i ecologista. Urgeix també mantindre un compromís ferm i un calendari creïble per a aconseguir el 0,7%. La cooperació ha de garantir l’educació per a la ciutadania global, és a dir, totes aquelles propostes que ens ajuden a ser ciutadans i ciutadanes conscients i compromeses amb els nostres entorns i amb el planeta. És necessari comptar amb la societat civil i millorar els mecanismes de gestió.
La trobada ha deixat clar que és hora de cooperar. En l’àmbit estatal, assistim a la reforma de la cooperació; aquest moment hauria de ser aprofitat per totes les administracions públiques per a construir propostes que responguen amb rigor, recursos, capacitats i propostes als enormes desafiaments que enfrontem com a humanitat.
Consulta l’informe sobre AOD descentralitzada.
Consulta la declaració de la trobada.
