El nombre de persones que necessiten assistència i protecció humanitària no deixa de créixer: 235 milions o cosa que és el mateix una de cada 33. Aquesta xifra suposa un important creixement respecte a l’any anterior quan se situava en una de cada 45. Són les xifres més elevada en dècades.
Segons dades del Programa Mundial d’Aliments i a FAO, la fam extrema augmentarà en els pròxims mesos. Almenys, 23 regions patiran crisis alimentàries de manera directa. La pandèmia, el canvi climàtic i els conflictes bèl·lics són les principals causes d’aquesta situació. L’informe d’experts sobre canvi climàtic (IPCC), publicat la setmana passada, demostra que el canvi climàtic ha augmentat les sequeres; les fortes precipitacions i els ciclons. Les crisis expulsen de les seues llars a quasi 83 milions de persones. Una xifra sense precedents.
L’assistència humanitària: focus d’atacs
En un context en el qual el suport humanitari és crucial per a la vida de milions de persones a tot el món, es generalitzen els atacs a llocs, actuacions i persones que garanteixen, amb neutralitat i independència, el suport a les poblacions que pateixen les crisis. La primera víctima d’aquests atacs és la població civil, també ho són els actors humanitaris. En 2020, segons l’últim informe de Aidworker Security Organization, 475 persones van ser víctimes d’atacs, 108 van ser assassinades. Els països en els quals va haver-hi un major nombre d’atacs van ser Sudan del Sud, Síria i RDC. Etiòpia, en concret, la zona de Trigay va patir un augment del nombre d’atacs; precisament el lloc en el qual recentment van ser assassinats tres companys de Metges sense Fronteres.
Espanya: la urgència d’una cooperació compromesa
La ciutadania espanyola té clar que el Govern d’Espanya ha de garantir el suport humanitari davant aquesta mena de crisi, així ho demostra l’Eurobaròmetre en el qual la societat espanyola apareix sempre com la més solidària d’Europa. El Govern té l’oportunitat de respondre a les demandes ciutadanes i demostrar quin paper vol jugar en el món. La negociació dels pressupostos generals de l’Estat per a 2022 i la reforma del sistema de cooperació són una bona oportunitat per a fer un pas al capdavant.
És urgent eixir de la cua d’Europa i apostar per una cooperació compromesa que responga a les emergències i violències d’un món en crisi. En l’últim any, els fons destinats a l’acció humanitària van passar del 2% del total de la AOD al 3,8%. Aquesta pujada és encara insuficient perquè queda lluny del compromís del 10%.
Per això, sol·licitem a la UE, al Govern Espanyol i als actors humanitaris:
- Promoure els marcs internacionals que garanteixen el respecte del Dret Internacional Humanitari.
- Garantir que les intervencions es defineixen conforme els principis humanitaris.
- Coordinar l’acció humanitària amb la garantia de drets humans de les persones migrants i refugiades.
- Assegurar que les iniciatives contemplen la unió entre l’acció humanitària i el desenvolupament, la resilencia de les poblacions i l’agència de les dones.
- Garantir l’enfocament feminista i els drets de la infància i l’adolescència.
- Enfortir el rol dels actors locals; atorgar major protagonisme a les organitzacions dels països en els quals es treballa i a les poblacions afectades.
Peticions al Govern espanyol
- Ser coherent amb el suport ciutadà a les actuacions humanitàries. Els pressupostos generals de l’Estat per a 2022 i la reforma del sistema de cooperació són una oportunitat per a demostrar-lo.Incrementar l’assignació de l’ajuda humanitària al 10% de la AOD, amb almenys 50% via AECID.
- Assegurar que altres polítiques (comerç d’armes, control sobre l’actuació de transnacionals, polítiques migratòries…) no contribueixen a la generació o empitjorament de crisis humanitàries.
- Reforçar el perfil institucional, les capacitats, recursos i equip de l’Oficina d’Acció Humanitària de l’AECID.
- Reequilibrar la canalització de recursos entre el sistema de Nacions Unides i altres (Moviment de la Creu Roja i ONG) amb els instruments de finançament previsibles i flexibles.
- Promoure un espai de diàleg i de coordinació entre l’acció humanitària en l’àmbit central i el descentralitzat.
- Assegurar que l’acció humanitària és coherent amb els compromisos internacionals adquirits, en particular quant al suport d’organitzacions locals, i en matèria d’eficàcia, transparència i rendició de comptes.
- Dotar dels mitjans necessaris perquè la societat conega, se sensibilitze i s’involucre en els assumptes humanitaris.
Enfortir el programa de protecció a persones defensores de drets humans i medi ambient.
Algunes crisis humanitàries
- Afganistán: L’eixida de les tropes estatunidenques de l’Afganistan i la presa del poder per part dels talibans ha augmentat, encara més, la violència extrema que pateix la població; especialment les dones. A la violència actual se suma la misèria, la sequera i la inseguretat alimentària. El nombre de persones que necessitaven assistència humanitària abans dels últims esdeveniments ascendia a 18 milions, la meitat de la població; després de l’arribada al poder dels talibans, aquesta xifra creixerà substancialment. Assistirem a un èxode humà.
- Líban: Un any després de l’explosió en el port de Beirut, Líban enfronta una greu crisi multidimensional. Des de llavors, el país està sense un Govern en plenes funcions. La crisi econòmica que viu ha sigut qualificada pel Banc Mundial com “una de les pitjors crisi financera del món en la història moderna”. A la fi de 2020 el 78% de la població vivia en condicions de pobresa, especialment, les llars encapçalades per dones. Cal recordar que el 25% de la població és migrant i pateix condicions especialment preocupants.
- Centreamèrica: La violència, la falta de drets i l’impacte del canvi climàtic està generant situacions extremes en tota Centreamèrica. L’ONU ha donat la veu d’alerta: 10 milions de persones requereixen assistència urgent a Hondures, Guatemala i El Salvador.
- Salut: La pandèmia ha afectat la resposta sanitària davant altres malalties. Segons UNICEF, 23 milions de xiquets i xiquetes no van rebre les vacunes infantils bàsiques en 2020, la xifra més alta des de 2009 i 3,7 milions més que en 2019. La República Democràtica del Congo pateix successius brots de pallola des de 2018.
