L’1% més ric de la població mundial ha estat responsable de més del doble de la contaminació per carboni que la meitat més pobra de la humanitat, conformada per 3.100 milions de persones, durant el quart de segle en el qual les emissions han aconseguit nivells sense precedents.
El nou informe d’Oxfam Intermón, Combatre la desigualtat de les emissions de carboni, avalua les emissions de consum dels diferents grups d’ingrés entre 1990 i 2015, els 25 anys en què la humanitat va duplicar la quantitat de diòxid de carboni en l’atmosfera. Segons els resultats:
- El 10% més ric de la humanitat va ser responsable de més de la meitat (52%) de les emissions acumulades en l’atmosfera entre 1990 i 2015.
- El pressupost de carboni s’esgotarà per a 2030 si l’augment de les emissions dels més rics contínua a aquest ritme. El pressupost de carboni és la quantitat de diòxid de carboni que pot afegir-se a l’atmosfera sense provocar que la temperatura mitjana global s’eleve per damunt de 1,5 °C.
- Les emissions anuals van créixer un 60% entre 1990 i 2015. El 5% més ric de la població va ser responsable de més d’un terç (37%) d’aquest augment.
L’informe es basa en una investigació duta a terme al costat de l’Institut de Medi Ambient d’Estocolm i es publica en vespres que els líders mundials es reunisquen en l’Assemblea General de les Nacions Unides per a debatre els desafiaments globals, incloent la crisi climàtica.
Oxfam Intermón estima que les emissions per càpita del 10% més ric hauran de ser al voltant de deu vegades més baixes per a l’any 2030 si volem mantindre el calfament global per davall dels 1,5 °C, la qual cosa equival a reduir les emissions anuals globals en un terç.
Els més afectats
L’informe d’Oxfam Intermón destaca que els dos grups més afectats per aquesta injustícia són precisament els menys responsables de la crisi climàtica: d’una banda, les persones en major situació de pobresa i exclusió, i que ja tenen dificultats per a fer front a l’efecte del canvi climàtic; i, d’altra banda, les generacions futures, que heretaran un pressupost de carboni esgotat i un món que avança amb passes de gegant cap al col·lapse climàtic.
“El consum excessiu d’una minoria rica està exacerbant la crisi climàtica”, explica Paula Sant Pere, portaveu de canvi climàtic d’Oxfam Intermón. “Aquesta desigualtat extrema d’emissions de carboni és una conseqüència directa de l’afany dels nostres governs durant dècades per fomentar un creixement econòmic extremadament desigual i basat en el carboni. El mapa d’emissions reflecteix que el consum de carboni ha servit per a enriquir als més rics i no per a traure a la gent de la pobresa. Aquest model ha caducat i és urgent un nou.”
Desmuntant mites
L’informe desmunta el mite popular i polític que durant anys ha centrat la responsabilitat de l’augment d’emissions en l’impacte de la creixent classe mitjana de països com la Xina i l’Índia. Encara que en aqueixos països milions de persones han aconseguit eixir de la pobresa i això s’ha traduït en un considerable increment tant dels seus ingressos com de les emissions de carboni vinculades a l’augment del seu consum, la veritat és que les emissions associades al consum dels més rics no han deixat de créixer.
És probable que les emissions de carboni tornen a repuntar ràpidament a mesura que els governs alcen els confinaments i restriccions relacionats amb la COVID-19. Si les emissions no continuen disminuint any rere any i la desigualtat de les emissions de carboni no es controla, el pressupost de carboni restant per a mantindre el calfament global per davall dels 1,5 °C s’haurà esgotat per complet per a 2030.
En 2020, amb un calfament global que ja ha aconseguit 1 °C, el canvi climàtic ha provocat ciclons mortals a l’Índia i Bangladesh, enormes plagues de llagostes que han arrasat amb collites en tota Àfrica i onades de calor i incendis forestals sense precedents a Austràlia i els Estats Units. Ningú és immune, però les persones en major situació de pobresa i exclusió són les més afectades. Per exemple, les dones corren un major risc d’experimentar violència i abusos després d’un desastre.
Solucions per a l’era post Covid
La pandèmia ha desencadenat una caòtica (i sovint desigual) contracció del consum global. No obstant això, també ha demostrat que és possible fer canvis abans impensables en l’estil de vida de les persones més riques del món en benefici de la majoria de la població. Algunes polítiques públiques, com per exemple gravar determinats béns i serveis de luxe que generen un gran volum d’emissions (com els SUV, els vols freqüents en classe Business i en avions privats) i altres com ampliar la infraestructura digital i de transport públic, podrien contribuir a reduir les emissions, frenar la desigualtat i millorar la salut pública.
L’organització emfatitza que és imprescindible que aquestes polítiques es posen en marxa ja, abans que s’esgote el pressupost global de carboni i se sobrepasse el límit de 1,5 °C de calfament global.
Segons afirma Paula Sant Pere, “limitar-nos a reiniciar les nostres economies pre-*covid, antiquades, injustes i contaminants, ja no és una opció viable. Els Governs han d’aprofitar aquesta oportunitat per a remodelar les nostres economies i construir un futur millor per a tothom”.
Per a incidir en aqueix canvi, Oxfam Intermón acaba de presentar a Espanya, al costat de Greenpeace i a Ecologistes en Acció, un recurs davant el Tribunal Suprem davant de la inactivitat climàtica del govern de la nació, per incomplir la seua obligació d’aprovar un pla nacional d’energia i clima, així com una estratègia de reducció d’emissions d’acord amb els compromisos adquirits en ratificar l’Acord de París. Espanya, subratlla Oxfam Intermón, és un dels països europeus més vulnerables al canvi climàtic, segons l’Agència Europea del Medi Ambient.