Les organitzacions europees de la societat civil (OSC) s’enfronten actualment a un atac sense precedents per part d’alguns diputats del Parlament Europeu. L’atac, encapçalat per alguns eurodiputats del Partit Popular Europeu (PPE) i per grups d’extrema dreta, està alimentat per la desinformació. Este atac recorre a arguments fal·laços per a fabricar artificialment un escàndol i és difós i amplificat pels mitjans de comunicació mal informats. En un moment en el qual els valors democràtics s’estan erosionant en tota la UE i en els Estats membres, i en el qual els actors cívics que actuen en favor d’estos valors són cada vegada més atacats, esta renovada ofensiva contra el finançament de les OSC i contra la nostra legitimitat en el procés democràtic corre el risc no sols de reduir encara més els espais cívics europeus, sinó de debilitar la democràcia en el seu conjunt.
Desinformació dels diputats i diputades triats
El 22 de gener de 2025, alguns eurodiputats i eurodiputades van portar al Ple del Parlament Europeu (PE) un debat específic sobre el finançament públic de les ONG, centrat en les organitzacions ecologistes de la societat civil que reben subvencions per al seu funcionament en el marc del programa LIFE. El debat va plantejar qüestions sobre la legitimitat que les OSC obtinguen tals subvencions de la Comissió Europea per a dur a terme la seua missió. Molts representants polítics es van pronunciar a favor del dret de les organitzacions ciutadanes a participar en el procés democràtic. No obstant això, alguns eurodiputats van tergiversar els arguments, suggerint que les organitzacions ecologistes havien sigut pagades per la Comissió per a pressionar al Parlament Europeu en el seu nom. Esta falsa narrativa reunix opositors al Pacte Verd Europeu i adeptes a la teoria de la conspiració. Els eurodiputats i eurodiputades van parlar erròniament de quantitats fictícies de milers de milions d’euros destinats a les OSC. Es va afirmar falsament que les OSC no utilitzaven degudament el Registre de Transparència, a pesar que les mesures de transparència de la UE van ser el resultat de campanyes de la societat civil i que les OSC van ser de les primeres a adoptar-les quan es van posar en marxa.
Per què les OSC han de rebre finançament públic?
Els atacs actuals se centren en el programa LIFE de la UE, principal instrument de finançament de la conservació de la naturalesa i l’acció pel clima. Ascendix a uns 700 milions d’euros anuals. En el marc d’este programa, la Comissió Europea assigna anualment 15,6 milions d’euros a una sèrie d’ONG mediambientals, de conformitat amb les disposicions acordades pel Parlament Europeu i els Estats membres de la UE després d’un procediment competitiu i obert, per a donar suport a l’inestimable paper de la societat civil a l’hora d’oferir als responsables polítics recomanacions constructives, basades en proves i recolzades científicament sobre qüestions que afecten les persones.
Milions de ciutadans i ciutadanes donen suport a estes contribucions a les polítiques de la UE, a través de les circumscripcions nacionals, locals i de base, el voluntariat i el compromís comunitari, la prestació de servicis i l’accés als drets dels més vulnerables i exclosos.
Estos fons són ja dramàticament insuficients per a perseguir els objectius que se’ls ha encomanat secundar: crear unes condicions equitatives, ajudant els responsables polítics a accedir a informació, proves basades en fets i bones pràctiques sobre el terreny; i conéixer les necessitats i expectatives dels ciutadans en relació amb la seua salut i benestar, la inclusió social i la igualtat, els seus drets i la justícia, la promoció de l’Estat de dret, la lluita contra la corrupció i un medi ambient sostenible per a les generacions actuals i futures. Milions de ciutadans i ciutadanes donen suport a estes contribucions a les polítiques de la UE, a través de les circumscripcions nacionals, locals i de base, el voluntariat i el compromís comunitari, la prestació de servicis i l’accés als drets dels més vulnerables i exclosos.
Els grups de pressió de les empreses amb ànim de lucre a Brussel·les són desorbitats en comparació amb el de les organitzacions sense ànim de lucre. En 2024, les 50 empreses amb els majors pressupostos per a grups de pressió van gastar col·lectivament quasi 200 milions d’euros sol a pressionar a la UE (un 66% més que en 2015), i van exercir un paper decisiu en l’afebliment o el descarte de moltes polítiques vitals dins del Pacte Verd Europeu, la salut pública i els recursos naturals per a les generacions futures.
Per a mantindre una societat civil fort, el desenvolupament d’un marc per al diàleg civil basat en l’article 11 del TUE és una prioritat per a este mandat de cinc anys de les institucions de la UE. És crucial dotar de recursos adequats a les organitzacions de la societat civil perquè participen en este diàleg implicant els seus electors en tota Europa. A la UE, com en qualsevol democràcia, es necessita finançament públic per a donar suport al treball de les organitzacions de la societat civil la missió i els objectius de la qual són reforçar els valors consagrats en els Tractats i en la Carta dels Drets Fonamentals.
Fem una crida a totes les forces democràtiques perquè s’oposen a les falses narratives i a la desinformació entorn del paper de les organitzacions de la societat civil, perquè protegisquen el nostre paper únic en la democràcia europea i donen suport al finançament públic de la societat civil.
És característic dels règims autoritaris que les institucions consideren que no es necessiten organismes intermediaris i que la ciutadania està plena i únicament representada pel líder o líders que han triat. De fet, el debat actual il·lustra la confrontació general en curs entre els valors europeus i les perspectives autocràtiques.
Fem una crida a totes les forces democràtiques perquè s’oposen a les falses narratives i a la desinformació entorn del paper de les organitzacions de la societat civil, perquè protegisquen el nostre paper únic en la democràcia europea i donen suport al finançament públic de la societat civil. La participació cívica és un pilar essencial dels nostres valors europeus compartits. Demanem als i les responsables polítics que garantisquen un marc jurídic sòlid en el qual la societat civil i les organitzacions ciutadanes puguen prosperar i exercir el seu paper interactuant amb els responsables polítics per a informar millor el procés de presa de decisions. La democràcia consistix en el dret de la ciutadania a ser escoltada col·lectivament per a construir una societat inclusiva i un futur europeu compartit, i unes OSC independents i degudament finançades són una ferramenta crucial per a aconseguir-lo.