Sudan, Ucraïna, Palestina, Haití, l’Afganistan, el Sahel… El món concentra la major quantitat de conflictes actius des del final de la Segona Guerra Mundial. Les crisis humanitàries greus afecten milions de persones en tot el planeta. Assegurar l’assistència humanitària en tal context és una obligació establida pel Dret Internacional Humanitari que no està sent complida. En els últims anys, s’han multiplicat les traves al suport humanitari i fins i tot els atacs als qui exercixen esta labor. Segons dades del Aid Worker Security Database, en el que va d’any, 172 persones han sigut assassinades; 119 d’elles, en Palestina. L’any passat la xifra total de morts va ascendir a 277; d’elles, 173 eren palestines.
Només a Sudan, Ucraïna i Palestina, 40 milions de persones necessiten assistència humanitària; la immensa majoria d’elles, de manera urgent. En els tres països, així com en molts altres, s’està produint una violació flagrant del Dret Internacional Humanitari en dificultar l’assistència que mereix la població i en atacar al personal que realitza esta labor. A més, els països donants no estan aportant els fons que es requerixen ni contribuint de manera efectiva a la promoció de la solució dels conflictes i la construcció de la pau.
Sudan
Segons dades de OCHA, quasi 25 milions de persones, la mitat de la seua població, necessiten assistència humanitària. El conflicte que patix el país, ha generat la major crisi de persones desplaçades del món: quasi 10 milions de persones obligades a deixar les seues llars en condicions extremadament precàries.
El sistema d’atenció sanitària de Sudan està col·lapsat. Dos terços de la població no poden anar a un hospital ni veure a un metge. Les fortes pluges han causat inundacions que han multiplicat les malalties infeccioses. La falta d’accés a l’educació afecta a milions de xiquets i xiquetas amb conseqüències nefastes per al seu futur.
Mentrestant, la crida humanitària per a Sudan només ha sigut finançat en un 32 per cent, la qual cosa suposa que només s’han recaptat 874 milions de dòlars dels 2.700 necessaris. Tot això, mentres la setmana passada es va declarar la fam a Darfur del Nord; alguna cosa que dona compte de l’enorme dimensió del desastre humanitari que patixen milions de persones.
Palestina
Les últimes xifres oficials situen el nombre de persones assassinades en quasi 40.000. Quasi 90.000 han resultat ferides. 9 de cada 10 persones a Gaza, quasi dos milions, es veuen obligades a desplaçar-se de manera constant en un territori bombardejat sense treva i sense possibilitat d’escapatòria.
Garantir l’assistència humanitària és pràcticament impossible: han sigut assassinades més de 380 treballadores i treballadors humanitaris; més de 500 professionals de la salut. La utilització de la fam com a arma de guerra està causant la morts de molts xiquets i xiquetas. Quasi mig milió de persones es troben en fase 5 d’inseguretat alimentària, és a dir, catastròfica. Les altes temperatures, la falta d’aigua, combustible, electricitat, aliments, medicines… està agreujant encara més si cap una situació que és absolutament insostenible.
El mes de gener passat, la Cort Internacional de Justícia va demanar a Israel que prenguera mesures immediates per a garantir que no es cometa un genocidi. Huit mesos després, els bombardejos continuen de manera incessant.
Ucraïna
Quasi 15 milions de persones necessiten assistència humanitària a Ucraïna, és a dir, el 40% de la població. Segons els informes de Nacions Unides, la situació humanitària a Ucraïna es va deteriorar en els últims mesos. Els atacs van continuar provocant morts, lesions greus i desplaçaments constants de civils. Les infraestructures es van veure greument afectades, la qual cosa va impactar en els mitjans de vida i va agreujar la vulnerabilitat de la població.
Dades de Nacions Unides denuncien que, de maig a juny, 72 casos van afectar activitats humanitàries, més del doble dels 27 incidents registrats en els dos mesos anteriors o dels 34 documentats l’any passat en el mateix període.
Demandes: l’exigència d’enfortir l’assistència humanitària
En tal context internacional és determinant enfortir l’assistència humanitària i garantir l’accés a les poblacions que viuen en contextos de crisi humanitària. És essencial comptar amb fons suficients, estructures institucionals que garantisquen l’eficàcia en les actuacions, la promoció de processos de pau i la defensa del medi ambient amb la finalitat d’atenuar l’impacte de l’emergència climàtica.
Per això, La Coordinadora, en la seua proposta per als pressupostos generals de l’Estat 2025, sol·licita al Govern:
- Enfortir de manera transversal l’acció humanitària.
- Augmentar els fons destinats a ONG per a acció humanitària fins a 75 milions d’euros.
- Facilitar el finançament d’organitzacions locals amb la finalitat d’aconseguir actuacions més efectives.
- Enfortir la coherència de polítiques, les proposades ecologistes i de pau com a mode d’evitar la multiplicació de crisis humanitàries.
- Garantir l’enfocament feminista i la participació activa de les dones en les actuacions humanitàries.
