6 veritats incòmodes sobre els diners i per què haurien d’importar-nos

Parlar de diners sempre és incòmode, encara que és obligatori per a entendre qui gana i qui perd. Qui es lucra fent caixa i a costa de qui paga les conseqüències d’un sistema profundament injust

A les portes de la IV Cumbre sobre Finançament per al Desenvolupament, que se celebra a Sevilla, et donem algunes claus per a entendre per què esta cita és tan important i on hem de posar el focus

Spoiler: no sols influïx en altres països, també en els nostres barris i ciutats. No et perdes els vídeos i descobrix per què has de parar atenció

Els diners existix, està amagat i no arriba a qui el necessita

Es calcula que hi ha 25 bilions de dòlars amagats en caus fiscals, sense pagar impostos. Mentrestant, milions de persones no tenen accés a servicis bàsics com a aigua potable, menjar o educació. No es recapta, no s’invertix.

Es necessiten 4 bilions de dòlars cada any per a garantir drets i… on estan?

Resulta sorprenent comparar eixa enorme quantitat de diners amagada en caus fiscals amb la bretxa anual per a complir l’Agenda 2030, és a dir, per a garantir una vida digna a tota la població mundial.

El deute és una llosa que ofega a milions de persones

Més de 60 països dediquen més diners a pagar deute que a l’educació o la salut de la seua gent. A Àfrica subsahariana, el deute està aconseguint nivells de fa més de 20 anys. Com anomenem a això? Crisi o abús?

El sistema està dissenyat per a beneficiar als qui tenen el poder (i ja guanyen)

Les solucions proposades per institucions com l’FMI o el G20 són quasi sempre insuficients, curtterministes i afavorixen encara més als creditors (que cobren), no a les persones deutores (els qui patixen el deute).

Quan més es necessita la pau… els gastos militars i les subvencions fòssils s’ho mengen tot

En 2024 el món va gastar 2,7 bilions en armes i 7 bilions a subvencionar combustibles fòssils. De veritat no es podria invertir millor eixos diners? La societat civil mundial té moltes propostes que podrien prendre’s de manera immediata.

Cooperació, la gran promesa incomplida. 50 anys donant llargues

Des de 1970, els països rics van prometre dedicar el 0,7% de la seua riquesa a la cooperació. En la pràctica, eixe deute amb els països empobrits ja suma 7,2 bilions de dòlars. Hauríem de preguntar-nos qui deu a qui.

I tot això què té a veure amb mi?

Tot perquè parlar d’estos temes significa parlar d’on va els diners, en quins i per a què s’invertix, qui es beneficia o què es promou. Et deixem un parell de vídeos amb veus diverses que l’expliquen de forma molt clara. Descobrix per què el finançament per al desenrotllament és clau per a la justícia global. Qui es beneficia, qui paga i com canviar un sistema que amaga bilions mentres nega drets bàsics.

, ,

Desplaça cap amunt