Concierto: Les Veus de la Frontera

ENTRADES

L’emblema de la Unió Europea i del Consell d’Europa, d’Europa al capdavall, és un cercle de dotze estrelles daurades de cinc puntes sobre camp d’atzur. Les dotze estrelles representen la unitat i la completesa perquè, més enllà dels països que la composen o que en queden fora, el dotze indica la totalitat i la integritat reforçada pel cercle. Així mateix, el camp d’atzur simbolitza occident.
Amb tot, té altres possibles lectures i és això el que ens hi proposa el cartell de Luis Crespo que anuncia la cantata LES VEUS DE LA FRONTERA, amb text de Manuel Molins, música d’Arcadi Valiente i la participació, entre d’altres, de la Nova Muixeranga d’Algemesí i de l’Orfeó Valencià dirigit per Josep Lluís Valldecabres: amb una subtil reelaboració, basada en els filferros i les ganivetes que tanquen les fronteres als refugiats de la guerra i la misèria, aquest cercle representa el tancament i la pèrdua dels valors de solidaritat i obertura, de pau i acollida que van orientar el projecte europeu per no repetir mai més els propis èxodes de guerra i misèria que van patir, per exemple, els republicans i bona part del poble espanyol arran de la derrota de la Guerra Civil (1936-1939) entre altres èxodes significatius. Per això, el cercle de la unitat i la completesa esdevé un mur que no hi deixa entrar ningú i que, qui sap, si no es prefigura també com una mena de camp tancat i barrat als interessos dels poderosos sobre els mateixos europeus que viuen dins del cercle.
I més encara, el dotze evoca els dotze apòstol dels fonaments jueu-cristians de bona part de la cultura europea. I com no veure-hi també una mena de corona d’espines contra els més pobres obligats a abandonar cases, famílies, pobles, amics o propietats si les tenien? Una corona d’espines que afegeix més dolor al dolor de tanta pèrdua.
Per això, LES VEUS DE LA FRONTERA vol ser un crit contra tanta injustícia ja que l’art també serveix per denunciar i millorar la convivència en la diversitat. Si València va vibrar amb l’acollida del vaixell Aquarius, ara també esperem que ens ajudeu perquè les ONG (Pro Activa Open Arms, Creu Roja, CEAR…) puguen continuar treballant i salvant vides humanes. La compassió, explicava el desaparegut J. Wagensberg, és el termòmetre de l’evolució humana cap a més o menys humanitat. Us esperem el proper 23 de maig al Palau de la Música. No ens hi podeu fallar.

Scroll to Top