11ª Edició dels “Dimarts Negres” d’Amnistia Internacional: “Please, I can’t breathe” (Per favor, no puc respirar)

Us esperem el dimarts 29 de juny a les 19 hores, en el Sporting Club Russafa, Carrer Sevilla n. 5 de València, per parlar de la novel·la “Manual de exilio” de Velibor Còlic.

Amb la participació de Jaume Durà, activista de CEAR (Comissió d’Ajuda als Refugiats) i de joves migrants que han patit l’experiència de l’exili.

Escrit en primera persona, aquest sorprenent i personalíssim llibre relata les aventures i desventures d’un home jove que fuig de la guerra dels Balcans i inicia un pelegrinatge com apàtrida i refugiat en la França dels anys 90. Aquesta obra destaca pel seu inusitat sentit de l’humor que intenta alleugerir una peripècia vital que seria tràgica sense l’enginyós llenguatge de l’escriptor Velibor Còlic. Com ell mateix afirma, l’exili és tema de literatura des d’Ulises, forma part de la vida dels homes i de les dones.

A l’home que protagonitza aquestes pàgines li falta tot, i paga un preu molt car per tot: té fam, apenes coneix l’idioma, malviu.. Fins acostar-se a una dona li resulta una dura experiència. Fins a tal punt que escriu: “Ja no sóc un home, sóc una anècdota (…) No sóc un home, sóc un insult. “Una ràbia insistent li recorria el cos aleshores. Sentia enuig contra el món, contra la seua pàtria contra aquells refugiats que, a diferència d’ell no havien llegit Hemingwey , ni Poe, ni Cortázar, i contra aquest país en el qual ara es trobava desclassat, desterrat i perdut”. En la seua primera classe de francés per a refugiats, a l’hora d’emplenar una planilla en la qual se sol·licitaven les seues dades bàsiques, en l’espai en blanc de l’ítem“Plans a França”, Velibor va escriure: “Goncourt”. La professora va dubtar. Sí, Goncourt, el premi literari”.

Velibor Còlic va nàixer en 1964 a la petita ciutat de Modrica (Bòsnia), on la seua casa i els seus manuscrits van ser reduïts a cendres durant la guerra dels Balcans. Es va allistar en l’exèrcit bosni, va desertar en maig de 1992 i va ser empresonat; però va aconseguir escapar i es va refugiar a França, on viu actualment. En 1994, l’editorial francesa La Serpent à Plumes va publicar el seu extraordinari primer llibre, Los Bosnios, va ser un impacte brutal. Escrit en la trinxera bòsnia durant la guerra dels Balcans, Velibor Còlic que defensava el que anava quedant de la seua terra, va narrar entre metralla i morts els estralls del conflicte. Amb noms i cognoms que ja només queden en la memòria de les famílies i d’aquell llibre, al qual varen seguir, entre d’altres, La vie fantasmagorique breve et étrange d’Amedeo Modigliani, Jesús et Tito (Prix Litté raire des Jeunes Européens 2011), o Sarajevo omnibus. I aquest increïble relat, Manual del exilio.

Degut a la situació de Covid-19 que estem vivint, s’aplicaran les normes de seguretat següents:

  • Ús obligatori de mascaretes en tot moment.
  • Desinfecció de mans amb gel hidroalcohòlic.
  • Separació de persones de 1,5 metres.
Desplaça cap amunt